It's not just me who feels it

Au revoir!

2008-12-15T18:15:00.001+01:00

Primer us he escrit en un paper de color groguenc, per entendre què voleu dir, què voleu de mi. Us he escrit per veure si prenieu sentit quan us llegís una vegada darrere una altra. Us he portat dos dies amunt i avall, físicament al meu costat minut rere minut, per veure si m'acostumava a vosaltres. Però no hi ha hagut manera.

Així que us he cremat. Literalment. Tal i com vosaltres ho heu estat fent amb mi durant dies i dies. Després us he vist anar aigua avall. Literalment. Tal com vosaltres heu fet que em sentís sobre els meus somnis, sobre el meu futur.

Adéu pensaments.

A reveure!

Tiplipat

2008-12-10T19:26:00.002+01:00

L'altre dia em van explicar què era un Tiplipat. Al principi vaig pensar que em prenien el pèl, que allò no podia existir. Però hi van insistir tant que al final m'ho vaig creure. Tot i així, quan vaig arribar a casa vaig buscar-ho a la xarxa esperant-ne poques referències. Però aquell click em va portar a centenars de pàgines sobre els Tiplipats. I vaig adonar-me de que no eren tan estranys com em pensava, que n'hi havia més dels que em podia imaginar al meu voltant. Així que em vaig creure allò que m'havien explicat però vaig deixar-ho córrer. L'endemà, mentre passejava tranquil·lament per la ciutat vaig veure un Tiplipat. No m'ho podia creure! Però la cosa no va acabar allà, no... Durant el dia en vaig contar fins a set o vuit. I va ser aleshores quan em vaig adonar de que els Tiplipats sempre havien estat allà. El que passava és que la meva ignorància no me'ls deixava veure... Des d'aleshores que veig Tiplipats de tota mena arreu on vaig i ja no em sorprenen.

I vosaltres, veieu gaires Tiplipats?

No ens mouran!

2008-11-27T16:01:00.004+01:00

Em comencen a cansar molt els i les –com ells els hi agrada dir-ho– estudiants que estan dormint quan jo arribo a la facultat cada matí. Per què coi no poseu tot l'esforç que esteu posant en fer això en estudiar? Segur que us treieu la carrera abans de que Bolonya s'apliqui...! Aquesta gent s'ha muntat un bl oc i tot...

Entre les jam sessions, les classes de capoeira, les ampolles d'Estrella que jo veig cada matí i els porros que deuen voltar per allà... Més que una vaga, a mi això em recorda a les colònies que féiem amb l'escola cada dos anys! Jo no descarto que s'hi quedin a viure, perquè les colònies eren molt divertides...!

Alt i fort!

2008-11-12T15:12:00.004+01:00

N'estava completament segura de que se n'havia enamorat. Però sense saber ben bé per què intentava enganyar-se i fingir que no. I dic que ho intentava perquè enganyar-se a un mateix té un inconvenient, i és que saps que estàs mentint. Se n'adonava que no tenia sentit fer el que feia. Així que va agafar aire, i, sola al menjador de casa va dir-ho ben fort:

– L'estimo! Avui, demà, i per sempre!

Va mirar al seu voltant i es va posar vermella. Ara ja no se'n podia fer enrera. De cop i volta, tot va esdevenir real.

Recordar per oblidar

2008-10-18T17:37:00.006+02:00

"El que sents no ho sap ningú, de vegades ni ho saps tu... Ho tenies dins i surt...! [...] Que no hi ha culpable si vas a enamorar-te, [...] Pren la decisió és el moment."

Lax'n'Busto, Si t'en Vas (2002)

No saps ben bé com, però de vegades, de cop i volta, et veus envoltat per tot el que va passar fa temps. Les mateixes cançons, els mateixos sentiments, les mateixes olors... Fins i tot, les mateixes pors. I només pots fer-hi dues coses... O aferrar-t'hi sense cap motiu aparent, o deixar-ho anar d'una vegada per totes i començar de nou, oblidant els errors comesos, encara que sigui per tornar-los a repetir...

Escrit número u

2008-10-16T17:42:00.002+02:00

L'espera cada matí amb tot de preguntes rondant pel seu cap: què portarà avui? Estarà somrient com de costum, o potser estarà encara somiant perquè tot just s'ha llevat? Mentre hi rumia apareix i li diu "bon dia", i, mentre respon mentalment a totes aquelles preguntes, acostuma a respondre-li un "ei, què tal?". Entre classe i classe intercanvien alguna mirada, i, fins i tot, s'han atrevit amb algun somriure. S'asseu al primer seient buit que troba al tren, es posa música, i escriu aquestes paraules.

Se n'estarà enamorant?

Sóc maldestre, ho sé

2008-10-13T20:31:00.003+02:00

Petita aventura la que he viscut a ca l'Starbucks. Resulta que sortint de classe estava molt adormida i he decidit donar al meu cos una dosi de cafeïna, així que m'he dirigit cap a un Starbucks molt proper a la facultat i m'he demanat un Cappuccino. Mentre me'l preparaven he decidit que podia aprofitar per anar al lavabo un momentet. I la que he pogut liar ha estat poca...! Resulta que he decidit canviar la cartera de lloc, de la motxilla a la butxaca. I maldestre com sóc, he fet una mena de jocs malabars ben curiosos i la meva cartera ha anat a parar a dins la tassa del vàter.

Corrents l'he treta d'allà dins i he posat a assecar la T-Trimestre amb l'assecador de mans, i tot seguit els tres bitllets per valor de 30 euros que hi duia. La resta no tenia massa importància -un parell de partitures i uns cromos-, tot i que una targeta de crèdit humida no és massa maca.

Quan li ho he explicat a la meva mare m'ha dit: "Estrany és que no et caigui alguna cosa, a tu!!".

A U B

2008-10-12T19:29:00.004+02:00

A. M'estic traient el carnet de cotxe. Tot i que últimament amb tot el tema de la universitat ho he deixat abandonat perquè estic molt cansada quan arribo a casa, espero tenir-lo ben aviat.

B. Quan escolto música, tinc el vici de seguir el ritme amb els peus. No ho puc evitar, m'ha passat des de sempre. A alguns els hi resulta molest i em demanen que pari, i a d'altres els hi agrada fer-ho i també m'hi acompanyen.

A U B. El problema se'm presenta quan penso en les dues coses juntes. Perquè de tots és sabut que els cotxes porten ràdio i reproductor de CDs o MP3. I de tots és sabut que quan condueixes els peus han d'estar presionant pedals contínuament. I pateixo perquè, i si algun dia estic conduint mentre escolto música i sense adonar-me'n començo a seguir el ritme de la música amb els peus?

Anònims

2008-10-11T22:17:00.000+02:00

El noi de les patilles. Les noies de la UB. El noi de la UPC. La noia que dorm. El noi que dorm. El senyor que treballa a Olesa. L'home del portàtil. Aquells dos que encara fan batxillerat... Són gent que no conec però que cada dia comparteixen el viatge de tren amb mi. I si algun dia no els veig, penso "els hi haurà passat alguna cosa?".

Esperant

2008-10-08T19:49:00.004+02:00

Avui he sortit sola de la boca del metro i plovisquejava una mica. He agafat l'ADN com cada matí, i mentre la portada amb la cara de'n Zapatero s'anava mullant -quines ironies-, m'he apropat fins l'Starbucks que hi ha allà mateix. "Un Cappuccino petit, si us plau" he demanat com cada cop que hi vaig –normalment ja em diuen, "un Tall Cappuccino, oi?", però la camarera d'avui no era la de sempre. M'hi he posat sucre, vainilla i xocolata, i a pas ràpid m'he endinsat fins el pati de la facultat. M'he assegut en un banc, a recer de la pluja tot mirant-la, i amb l'escalfor del cafè entre les mans, he esperat a què arribés algú amb qui compartir quatre paraules. Avui, però, l'estona d'espera no ha tingut preu.

Auriculars

2008-10-06T19:01:00.004+02:00

Com vaig comentar ahir, cada dia em veig en la necessitat d'agafar el tren un parell de cops. Gràcies a aquest fet, he pogut adonar-me de com, en general, a la gent li importa tres pitos el benestar dels altres. Jo normalment, si no tinc ningú amb qui xerrar, em poso l'iPod. Ho faig a un volum normal: suficient per sentir la música sense que el soroll del tren em molesti massa. Però m'he adonat que hi ha gent que no sap adequar el seu volum per a ell sol, sinó que l'adequa per ell i per mig vagó més. A més, són gent que no tenen un gran tast musical, per dir-ho d'alguna manera. Com a resultat, o bé escolto Jazz o Indie amb un patró de Reggeton de fons, o les converses a les 6 del matí semblen converses d'un dissabte nit de festa. Jo els hi diria, a aquesta gent, que no es gastin els quartos amb auriculars, i que directament portin l'aprell reproductor de música sobre l'espatlla, que pel cas, serà el mateix, i com a mínim, no em podré enfadar i dir que ja que porten auriculars, els usin adequadament.

Anar amb tren

2008-10-05T19:31:00.003+02:00

Cada dia em veig obligada a agafar el tren, tan per anar com per tornar de la facultat. Mai m'ha agradat haver d'agafar el tren, perquè perds llibertat amb els horaris i això emprenya sempre. Però d'ençà que l'agafo cada dia, el tren s'ha convertit en un lloc de reunió d'antics companys i amics, sobretot amb els trens del migdia. És agradable compartir una estona de conversa amb gent que has conegut durant tota la vida: preguntar què fan, d'on venen, comentar com els hi va als altres companys... En definitiva, posar-se al dia. I quan arribo a l'estació de destí, baixo del tren amb un somriure, i me'n vaig a dinar contenta d'haver-los vist.

Parlar amb gent gran

2008-10-04T15:26:00.001+02:00

Ahir vaig tenir l'oportunitat de mantenir una conversa amb la meva exprofessora d'anglès i el seu marit tot prenent alguna cosa. Són gent més aviat gran, i sincerament, s'aprèn molt escoltant-los. En tan sols una hora i poc vaig arribar a aprendre i a reflexionar sobre temes força diversos i interessants. Perquè si bé puc parlar de qualsevol cosa amb els meus amics –i de fet, ho faig–, no es pot comparar amb com una persona que ha viscut molt ho viu i ho veu. El que vull dir-vos és que si nosaltres els joves, tenim la oportunitat de compartir una Estrella o un cafè amb una persona gran, ho hauríem de fer. Perquè de ben segur que aprendrem alguna cosa, i això és molt important.

Per fi, ho he fet!

2008-10-02T19:03:00.000+02:00

Ja està. Ho he fet. Feia temps que ho esperava, i tot i que altres vegades ho havia intentat, la cosa no havia funcionat mai. Però després de que persones que en saben de veritat perquè porten tota una vida fent-ho m'ho expliquéssin bé i detalladament, ho he pogut fer. Pensava que no n'hi havia per tant, que estava sobrevalorat per fer enveja als que no ho havíem fet mai. Al principi ha costat, hi havia coses que no parava de fer malament. Però ell m'ha explicat cada un dels errors i els he pogut corregir. I sí, al final, ho he fet.

Ja he programat el meu primer programa en C.

Inauguració

2008-10-01T20:13:00.000+02:00

Fa molt i molt de temps vaig tenir un bloc que va durar també molt i molt de temps i que va acabar al mateix moment que una etapa de la meva vida. Aprofitant que fa poc vaig començar una nova etapa –més o menys–, he decidit que intentaré que m'hi acompanyi un bloc per poder escriure aquells apunts mentals que de tant en tant em passen pel cap en algun lloc, ja que totes les llibretes les tinc ocupades amb altres coses.